Momentum

Portes temps preparant-te, seguint el teu ritual, t'esforces, observes, piques i piques un cop de martell darrere de l'altre, moldeges la pedra fins que et sents preparat, et sents prou segur per començar a córrer, a córrer amb totes les teves forces, com fan els altres, una passa darrere de l'altra, cada cop amb més seguretat, cada cop més gran i cada cop més ràpid, per després saltar, llançar-te al buit i gaudir d'aquell instant de màgia, de flotar, de culminació, de notar que el temps es para.

Fins que t'adones, en mirar cap avall, que el temps segueix corrent, que al món hi ha gravetat i aquesta t'empeny cap avall i et torna a fer baixar, a posar els peus al terra i arrossegar-te des d'on parties. T'enfades, però no et conformes, et rebel·les i et tornes a aixecar i a preparar, tornes a agafar aire, per tornar a picar la pedra, a caminar, per tornar a agafar embranzida, per després recórrer de nou el camí ja fet abans, però amb més seguretat, ara ja potser directament corrent, i comences a pujar, pujar cap amunt, ben amunt, per tornar a saltar, per tornar a volar, per tornar a estar allà, en aquell instant on tot s'atura, per tornar a sentir aquella meravellosa sensació de culminació d'haver fet el salt.